LA NEU

De totes les coses que puc us explicar sobre la neu, aquesta és la més sorprenent: la neu no és blanca. Com és això possible ? Bé, la neu en realitat no té color, és transparent. El que veiem realment és el resultat de l'absorció dels raigs de sol per la superfície dels flocs de neu, que és reflectit en forma d'ona i que els nostres ulls capten com a blanc

Dins d'un iglú poden haver fins a 100 graus més de calor que a l'exterior, el que els fa llocs càlids i agradables per viure. Però com és possible això? Doncs gràcies a les propietats aïllants de la neu que permeten construir parets de blocs de gel, dins de les quals la calor del cos dels habitants crea un clima confortable .
Com veiem la neu és un fenomen climàtic molt interessant que ens permet observar de manera quotidiana algunes de les lleis fonamentals de la física. 

Sergi Gómez 4tD 

TOT PODRIA SER HIDRÒFOB

L'any 2011 l'empresa nortamericana Ross Nanotechnology va crear una de les substàncies més somniades per moltes constructores que es queixaven que l'acer s'oxidés fàcilment. El principal ús del NeverWet Spray era per banyar les barres d'acer i que aquestes fossin hidròfobes.

Perquè un material es pugui mullar l'angle entre la superfície i l'aigua, o qualsevol altre líquid, ha de ser menor de 90, en el cas que sigui superior a això, podriem considerar-ho un material hidròfob.
L'spray està format per un cúmul de mol·lècules artificials creades a partir de nanotecnologia que fan que l'angle que separa la superfície de l'aigua sigui més gran que 90 i per tant no es mulli.

Aquest Spray es pot utilitzar amb tot tipus de roba, teles, materials etc. El preu és relativament barat, 20$ americans els quals inclouen el preu de viatge, ja que de moment només es pot trobar via Amazon.

El video és veritablement espectacular

Albert Balcells 4tD

Tipus de foc i d'extintors

Un foc és un conjunt de partícules producte d'una reacció d'oxidació. Per tal de que es produeixi una combustió es necessiten tres elements.

-Comburent (oxigen en la majoria dels casos)

-Combustible

-Font de calor

Un exemple d'una combustió seria si cremessin gas metà. Aquesta seria la fórmula:

CH4 + 2O2 ------ CO2 + H2O + energia (calor)

Com podem veure s'hi veu el comburent (oxigen diatòmic) i el combustible que és el metà. Quan el cremem apareix la font de calor.

Per molt que totes les combustions necessitin el mateix no totes són iguals. Depenent del material que es cremi es poden classificar en cinc tipus:

Els tipus d'incendi A, B i C son els més freqüents. 

El tipus A inclou la majoria de sòlids, el B de líquids i el C els focs que impliquen electricitat. En el cas del D hi formen la part alguns metalls especials i en el tipus K és per focs de cuina, els que tenen grans quantitats d'oli.

Com que són diferent els tipus de foc també ho son les maneres d'apagar-los. Les maneres més freqüents per apagar un foc són: l'aigua, els extintors de pols seca o espuma química i els extintors de CO2.

Encara que sembli sorprenent l'aigua només serveix per apagar es incendis de tipus A juntament els extintors químics i de pols seca que també apaguen els de tipus B. El de tipus C s'apaguen amb els CO2 i els de pols seca. Per els incendis de tipus K no serveixen aquests agents ja que la seva temperatura és molt superior.

Arnau Moré

4 ESO D

ORIGEN DE L'OLOR DE PEUS

Quan els humans detectem una olor és causa de la presència de molècules d'una determinada substància que són captades a través dels "sensors" que posseïm en els nostres òrgans olfactius. Aquests òrgans són molt sensibles i poden arribar a detectar concentracions moleculars en l'aire d'una part per mil milions.

En les condicions que es crean els peus suats (un mitjà amb característiques alcalines) poden multiplicar-se bacteris que provoquen la formació del Metanotiol, el que dóna lloc al característic "olor a peus". 

El Metanotiol és un grup de compostos químics coneguts també pel nom de tioalcohols o tiols. Són compostos orgànics amb una estructura semblant als alcohols, una cadena carbonada que en lloc d'un grup -OH contenen un grup -SH.

El més senzill de tots és el Metanotiol CH3-SH que conté un únic àtom de carboni. Aquest compost és gasós a temperatura ambient (el seu punt d'ebullició és de 6 ºC) i els altres són líquids de baix punt d'ebullició.

Per tant, quan  els peus desprenen una olor desagradable, ja sabem que aquesta olor prové d'aquest compost químic, i la manera que tenim de combatir-lo a part de rentar-se els peus amb aigua i sabó, és a travès de plantilles de carbó vegetal, ja que serà aixi quan trenqui les cadenes i impedeixi que surtin a l'ambient.

Laura Pallàs, 4rt Eso D

la degradació de les piles

Les piles elèctriques són conegudes des de finals del segle XVIII gràcies a les investigacions sobre electricitat desenvolupades per Volta. El seu principi de funcionament és químic, consisteix en la unió de forma controlada de dues substàncies químiques, que es troben separades. En posar en contacte les dues substàncies mitjançant un conductor elèctric, es produeix el pas d'electrons pel conductor amb la consegüent generació d'un corrent elèctric . Mentre les dues substàncies estan aïllades elèctricament no hi ha corrent i l'energia elèctrica roman emmagatzemada.

l'ús de les bateries va fent que poc a poc el reaccionant i el reaccionat es vagin acabant fins que final es van acabnt i fnalment la bateria s'acaba exhaurint. JAUME MONCLÜS

PERQUÈ LES CEBES ENS FAN PLORAR?

Dins de les cèl·lules de la ceba existeixen alguns compostos que contenen sofre. Quan la tallem , es trenquen les cèl·lules i aquests compostos pateixen una reacció química que els transforma en molècules sulfurades més volàtils, que són alliberades a l'aire . Aquests compostos sulfurats reaccionen amb la humitat dels teus ulls generant àcid sulfúric, que produeix una sensació de cremor . Les terminacions nervioses en els ulls són molt sensibles i detecten aquesta irritació. Llavors el cervell reacciona dient-li als conductes lacrimals dels teus ulls que produeixin més aigua, és a dir llàgrimes, per diluir l'àcid i protegir així els ulls.

Ivan Cereto Moreno

4t ESO D

REACCIONS QUÍMIQUES ESPECTACULARS

EL KRAKEN

El vídeo mostra el que succeeix en barrejar dicromat d'amoni amb tiocianat de mercuri i calar-li foc . Podríem pensar doncs que " el Kraken " que comença a emanar del mini volcà a partir del segon 0:34 és el resultat de la interacció de les dues substàncies. No és així, realment veiem dues reaccions químiques : la descomposició tèrmica del dicromat d'amoni, que genera les flamarades més vives, i la descomposició tèrmica del tiocianat de mercuri, que produeix aquests xurros d'aparença orgànica.

TERMITA I GEL

La terminata és una substància producte de barrejar alumini i un òxid metàl·lic. A l' escalfar-la a altes temperatures genera una reacció alumino - tèrmica que al seu torn desprèn molta calor. I sota determinades condicions pot deslligar una explosió com la del vídeo. Per aconseguir- omplir un calder de metall de tèrmit i el van envoltar de blocs de gel. Seguit la van escalfar a temperatures d'ignició, el que va desembocar en una violenta reacció exotèrmica que va alliberar petites quantitats de ferro fos. Aquest va descompondre l'aigua generant hidrogen en la reacció que es va inflamar i va explotar a l'estar barrejat amb l'oxigen de l' aire.

UNA DESCOMPOSICIÓ CURIOSA

En aquest altre vídeo veiem la descomposició tèrmica del tiocianat de mercuri sense dicromat d'amoni.

NEU INSTANTÀNIA

Al poliacrilat de sodi, un polímer format per monòmers, també se li sol dir SAP , sigles de super absorbent polymer. Agregant-li aigua augmenta el seu volum fins a mil vegades i en les mesures correctes muta en alguna cosa amb l'aparença de la neu.

Ivan Cereto Moreno

4t ESO D

9 curiositats sobre la taula periòdica

Aquest trimestre, hem estudiat elements de la taula periòdica. Ara que ja sabem moltes coses sobre aquests, descobrim la intrahistòria de la taula i del seu creador en nou curiositats:

- A la Taula Periòdica no hi ha cap 'j'.

- Entre els elements que la componen, n’hi ha tres de descoberts per espanyols: el platí (Pt), el wolframi (W) i el vanadi (V). Antonio de Ulloa, Fausto Delhuyar i Andrés Manuel del Río són els responsables, respectivament, que aquests elements formin part de la Taula  de Mendeléiev.

- La primera versió de la Taula Periòdica es va presentar el 1869 amb només 63 elements, el número que fins aleshores era conegut. A dia d’avui, és possible trobar un total de 118 elements

. 

- Hi ha elements amb noms que fan referència a països: gal·li (Ga), escandi (Sc), germani (Ge), poloni (Po), niponi (Np), i franci (Fr).

- També n’hi ha que fan referència a continents: europi (Eu) i americi (Am).

- En la Taula Periòdica també hi ha lloc per els cossos celestes: urani (U), neptuni (Np) i Plutoni (Pu).

- Dos dels científics més importants de la història també han sigut homenatjats a la Taula  Periòdica: Einstein, amb l’einsteni (Es); i Copèrnic, amb el copernici (Cn).

- El creador de la taula, de Dimitri Mendeleiev, era el més petit de disset germans.

- Mendeleiev va regularitzar els graus d’alcohol del Vodka, que fins aleshores era molt divers (entre 10 i 50 graus). Ell va calcular que 40 graus d’alcohol per cada 100 de vodka feia que la calor produïda en el seu consum fos mínima, i per tant el seu sabor es mantingués al màxim. Des de llavors, i de forma oficial, el Vodka té una graduació de 40 graus.

Oriol Codina

4t ESO D

UNA DE LES APLICACIONS DE LA QUÍMICA

El procés de revelació d’una pel·lícula instantània, és una de les moltes aplicacions que té la química.

Per poder executar aquest procés es requereix d’una pel·lícula instantània i d’una càmera especial per aquest tipus de revelació.

La pel·lícula instantània és un paper que ha estat sotmès a un fenomen que filtra la llum anomenat polarització. Aquest aper es converteix en un filtre de llum transparent creat pel tractament químic nombrat anteriorment. El filtre adopta les qualitats de: bloquejar zones de llum, No permet que es cremi la part fotosensible (crea una imatge reconeixible)  i fixa la fotografia.  Aquesta pel·lícula té una petita bossa que emmagatzema les substàncies químiques derivades de la plat.

La càmera especialitzada per aquestes fotografies, té un mecanisme amb uns rodets que aixafen la bossa que conté els elements químics i els dispersen per tota la làmina. Aquesta surt de la càmera i entre 40 i 60 segons, la imatge es veu en la pel·lícula.

Berta Marí Pla, 4rt eso D

LES ESPELMES

Al bany en tinc una i de vegades l'encenc perquè l'estança faci bona olor. Una taula d'un restaurant a la qual s'intenta donar un toc romàntic. La meva àvia posant-ne una a Santa Llúcia.En el moment en el que nosaltres encenem una espelma i comencem a veure que es fon, sabem que allà es produeix un canvi físic, però no sabem els canvis químics que s'hi produeixen en aquell moment. En el moment que veiem una espelma fondre's podem dir que químicament s'hi està produint una combustió.Què és la combustió? Us estareu preguntant.

La combustió és una reacció química d'una substància, o mescla de substàncies anomenades combustible, amb l'oxigen. Les ceres d'espelma d'avui en dia estan fetes de parafina, una barreja de diferents tipus d'hidrocarburs (llargues cadenes de carboni i d'hidrogen).  En el moment que la cera es troba en el punt de fusió comença a desfer-se i a desprendre oxigen i diòxid de carboni, elements que quan la cera es refredi i torni al estat físic no hi seran.Ara ja sabeu una mica més dels canvis que es produeixen en la dissolució de la cera amb el foc i el canvi químic que comporta.

Fet per: David Blasco Quiroga 4rt D

ELS LÍQUIDS NO NEWTONIANS

Per començar direm que la definició d'un fluid newtonià és:

Un fluid newtonià és un fluid que si se sotmet a un cert esforç tallant dóna com a resultat un gradient de velocitats proporcional a la viscositat dinàmica del fluid.

Això bé a dir que l'esforç que se li aplica al fluid es veu reflectit proporcionalment en la viscositat d'aquest.

Un fluid no newtonià  és aquell  en què la viscositat varia amb la tempertaura i la tensió tallant que s'hi aplica i no pas amb l'esforç.

En concret, els fluids no newtonians es comporten d'una manera totalment diferent a la que estem acostumats la majoria de persones. Aquests fluids tenen un comportament molt semblant a un sòlid quan se'ls aplica una força molt gran perquè pràcticament no es deformen i un comportament molt semblant al d'un líquid quan se li aplica una força relativament petita, fent-se menys viscós i deformant-se.  

Això es pot fer a casa amb un petit experiment barrejant modó de blat amb aigua 

Al programa el hormiguero d'antena 3 van fer això l'any 2008, simplement espectacular

Albert Balcells 4t D